“El cost real de la roba barata és la vida de milions de treballadores”

Entrevista a Eva Kreisler, Coordinadora Estatal de la Campanya Roba Neta

La Campanya Roba Neta (CRN) és una xarxa internacional de defensa dels drets humans en la indústria de la roba i el calçat esportiu que treballa des de fa més de 20 anys pel respecte dels drets fonamentals i per l’apoderament dels treballadors i les treballadores. Les organitzacions membres inclouen sindicats i ONG que cobreixen un ampli ventall de perspectives i interessos. A Europa està present a 17 països i a nivell mundial col·labora amb una xarxa formada per més de 250 organitzacions i sindicats dels països productors de roba i amb organitzacions de defensa de drets laborals a Estats Units, Canadà i Austràlia.

Quin és el cost real de la roba barata o fast fashion?

Font: Campanya Roba Neta

Font: Campanya Roba Neta

El cost d’aquesta moda és la vida de milions de treballadores de Bangladesh, Cambodja, l’Índia i molts altres països on es produeix la roba que vestim en condicions d’explotació: salaris molt baixos, jornades de treball molt llargues, condicions de treball insegures i, en general, violacions dels drets fonamentals com ara el dret a organitzar-se en un sindicat. A les tragèdies dels últims anys, entre les quals destaquen per nombre de  víctimes  l’esfondrament de l’edifici  Rana Plaza , l’incendi de la fàbrica Tazreen a Bangladesh i l’incendi de l’Ali Enterprise al Pakistan,  la vulneració dels  drets fonamentals  eren la norma, no l’excepció.

La cerca d’abaratir costos impacta inevitablement sobre el respecte dels drets humans, el medi ambient i les condicions de treball al llarg de tota la cadena productiva.

En aquesta indústria, per oferir preus més baixos, augmentar la producció cada any i rotar els aparadors amb freqüència per adaptar-se a les noves preferències de les persones consumidores, les marques busquen mà d’obra molt barata i flexibilitat. En deslocalitzar la producció aprofiten la competència a la baixa en matèria de salaris dels països empobrits i es desfan de la responsabilitat cap a les persones que fabriquen les seves peces. Per atreure inversions estrangeres, països com Bangladesh o Cambodja, on la indústria de la roba és la columna vertebral de l’economia nacional, els governs fixen el salari mínim per sota del salari digne.

No obstant això, no hem de cometre l’error d’associar roba cara a bones condicions de treball. Ens hem trobat amb marques de luxe com Prada que produeixen a les mateixes fàbriques amb les mateixes condicions de treball que unes altres que entrarien en la denominació fast fashion. Sovint formen part d’un mateix sistema de producció i comparteixen cadenes de proveïdors a escala mundial.

Font: SETEM Catalunya

Font: SETEM Catalunya

Però existeix la roba neta?

El nostre objectiu és defensar els drets humans en aquesta indústria, millorar les condicions de treball i donar suport a l’apoderament de les treballadores. Ens centrem en aconseguir millores en qüestió de salaris, salut i seguretat o llibertat sindical a les fàbriques on se subministren les grans empreses de roba. No certifiquem roba, ni oferim llistes d’empreses bones i dolentes. Tampoc de roba neta o bruta. Considerem que els problemes de la indústria són sistèmics, totes les empreses han d’adoptar mesures que canviïn el model actual de producció: pagar salaris dignes que permetin cobrir les necessitats bàsiques de les persones treballadores i les seves famílies, garantir el dret a la llibertat d’associació i establir relacions comercials estables amb els proveïdors. Això redundaria en una major vigilància dels drets humans i millors condicions de treball.

La indústria global de la roba és molt opaca. És molt complicat, per no dir impossible, conèixer on i en quines condicions es produeix la roba que vestim. Millorar la indústria passa també per augmentar la transparència. Tant les persones treballadores  de les fàbriques com les consumidores tenim dret a saber per a quina marca confeccionen les peces, i, on i en quines condicions s’està produint la roba.

Dit això, existeixen iniciatives que tracten de sobreviure fora d’aquest circuit i produir d’una manera diferent,  de manera rendible i respectant els drets laborals, amb criteris de sostenibilitat social i ambiental. En els últims anys també han sorgit cooperatives de persones que han recuperat fàbriques després d’acomiadaments massius o tancaments irregulars.

Què és per a tu la moda?… Penses que és una indústria que esclavitza?


espot
Després d’uns quants anys formant part de la xarxa internacional de la Campanya Roba Neta, amb persones que literalment es juguen la vida als països on es produeix la roba que vestim, el primer que em ve al cap és el backstage d’aquesta indústria: no les models ultimant preparatius per a una desfilada, sinó els milers de dones i homes que entren a treballar a les fàbriques sabent que no sortiran fins passades 10 hores i que es posen a tremolar quan se’n va la llum, pel que pugui passar.

Fa uns dies  Mahinur Begum, una supervivent del Rana Plaza de només 18 anys, va tenir el valor d’agafar un avió des de Dacca fins a Estats Units per plantar-se davant la seu de l’empresa nord-americana Children’s Place acompanyada de Kalpona Akter, una reconeguda defensora dels drets laborals a Desh, i d’estudiants i activistes per lliurar una carta al director executiu d’aquesta empresa a qui li exigien el pagament d’indemnitzacions a les víctimes. En lloc de ser escoltades, van ser arrestades per la policia nord-americana. Malgrat la seva detenció, el que més preocupava Kalpona és el fet que en certes altes esferes de Bangladesh, la lluita per aconseguir feines dignes per als seus compatriotes s’interpreta com una conspiració contra la indústria del país. El 4 d’abril farà tres anys del brutal assassinat d’Aminul Islam, que treballava en la mateixa organització que Kalpona, i el seu cas segueix sense resoldre’s.

Tal com està concebuda i funciona en l’actualitat la indústria global de la roba, les ocupacions generades en aquests països no generen desenvolupament sinó que perpetuen la pobresa dels seus treballadors i treballadores. Fins i tot el Papa ha declarat que es tracta de treball esclau.

Quin tipus d’accions s’organitzen des de la Campanya Roba Neta i quina relació es té amb les grans marques de roba?

La CRN té interlocució amb les empreses capdavanteres de la indústria de la roba. Ens dirigim a elles perquè són les que tenen major capacitat de compra i, per tant, major influència en les condicions laborals que s’imposen en les cadenes de proveïdors, és a dir, imposició de preus, terminis de lliurament, disseny, durada de relació comercial, etc.. Òbviament també tenen molt poder d’incidència els governs dels països productors.

La xarxa internacional CRN també organitza campanyes temàtiques a favor del pagament de salaris dignes o per la millora de la seguretat a les fàbriques, entre d’altres, amb les quals, a més d’investigar i elaborar informes públics, duem a terme accions tant online –via xarxes socials, recollida de signatures o enviament de correus electrònics– com de carrer. A través d’altres campanyes internacionals recents demanem l’eliminació de la tècnica de Sandblasting o la campanya Juga Net.

Una altra de les nostres àrees de treball és el Sistema d’Accions Urgents segons el qual -sempre en coordinació amb els sindicats dels països productors o treballadors organitzats-actuem i contactem amb les empreses internacionals per resoldre casos concrets de violació dels drets laborals a les seves fàbriques proveïdores. En funció de les respostes de les empreses implicades, és a dir, els clients de la fàbrica on existeix el conflicte laboral, decidim si el cas es fa públic o pot ser resolt sense necessitat de realitzar una campanya pública. És el cas de la campanya per aconseguir el pagament d’indemnitzacions per a les víctimes del  Rana Plaza, encara en curs.

Existeix algun rànquing de marques segons violacions de drets? Quines marques d’àmbit estatal destacaries per les seves pràctiques laborals?

No hem fet un rànquing de marques. Actualment no existeixen garanties que la roba que comprem no ha estat produïda en condicions d’explotació. Cap de les grans marques espanyoles pot garantir que la roba que ven ha estat produïda respectant els drets fonamentals. Els casos urgents en què treballem i les recents tragèdies demostren que el sistema actual de regulació voluntària no és suficient. Els codis de conducta de les empreses i les auditories socials que realitzen per verificar el seu compliment no milloren la situació a les fàbriques; han de realitzar canvis en el seu model de negoci. Pràctiques com exigir preus cada vegada més baixos als proveïdors i temps de lliurament cada vegada més ràpids empitjoren encara més unes condicions de treball que ja de per si són molt precàries.

Com ha canviat la tragèdia del Rana Plaza la indústria de la moda?

Sota els enderrocs del Rana Plaza van deixar-hi la vida 1.138 persones i més de dues mil van resultar ferides. Ha estat l’accident més greu de la indústria tèxtil. La desgràcia del Rana Plaza va generar molta tristesa i indignació. L’àmplia cobertura mediàtica i mobilització social va servir per denunciar les condicions d’explotació que  pateixen les treballadores del tèxtil  i també per aconseguir certs compromisos per part de les empreses. Els acords que es van signar després de la tragèdia han suposat avenços importants per a Bangladesh. Està per veure si serveixen d’inspiració per a altres països on la problemàtica és similar. En aquest sentit, destacaria l’Acord sobre Seguretat en la Construcció d’Edificis i de Sistemes contra Incendis, un acord legalment vinculant que atorga un paper central  a les persones treballadores i als sindicats que obliga a realitzar inspeccions independents a les fàbriques i a dur a terme les renovacions i reparacions necessàries. A llarg termini permetrà millorar la seguretat d’uns dos milions de treballadores i acabar amb la macabra sèrie d’incendis i ensorraments que han destrossat tantes vides. Gràcies a la pressió internacional el govern de Bangladesh va augmentar el salari mínim, que va passar a ser de 50€ al mes, molt lluny encara dels 259€ que l’aliança Àsia Floor Wage calcula que és el salari digne per al país. Per altra banda, el govern bangladesí  va anunciar, també, que permetrà els sindicats sense el permís dels amos de les fàbriques.

No obstant això, els problemes estructurals de la indústria global de la roba persisteixen i en aquest sentit queda molt per fer. Rana Plaza hauria de servir per enterrar definitivament el principi d’auto-regulació voluntària com a model de rendició de comptes corporatiu. També haurien d’abordar-se qüestions encara pendents com el pagament de salaris dignes, la falta de transparència, la repressió sindical o els canvis en pràctiques de compra per part de les empreses internacionals.

Què li diries a un consumidor/a compulsiu/va de roba?

Penso que no es tracta de què la gent se senti culpable pel que consumeix però sí de ser conscient que el nostre marge d’acció col·lectiva i ciutadana és gran i que quan en fem ús aconseguim avenços importants. Com exemple, destaqcaria el que passàel maig de 2013. Poques setmanes després de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza, diverses organitzacions en col·laboració amb els sindicats globals vam engegar una petició online per exigir a les marques que es proveeixen a Bangladesh que signessin un acord per millorar la seguretat a les fàbriques d’aquest país. La pressió social i mediàtica va ser determinant. A dia d’avui més de 190 empreses internacionals han signat l’Acord sobre Seguretat en la Construcció d’Edificis i de Sistemes contra Incendis a Bangladesh, entre elles gegants com Inditex i H&M. Abans del Rana Plaza ja havien ocorregut nombroses tragèdies relacionades amb la indústria de la roba i havíem presentat una versió anterior d’aquest acord a les empreses capdavanteres del sector, però només dues empreses el signaren. La indústria de la moda gira al voltant de la imatge, així que si la ciutadania és conscient de les males pràctiques i dels abusos de determinades empreses les persones  consumidores poden modificar el seu consum. Això a les empreses els importa, i molt.

Quines accions li proposaries?

Com a persones consumidores podem reconsiderar com comprem i si realment necessitem renovar el nostre armari tan sovint. El consum massiu està lligat a la producció en massa. Podem demostrar que ens importa saber en quines condicions es fabrica la roba i actuar. Com? Comprometent-nos amb les lluites de les treballadores de Bangladesh, Cambodja, el Pakistan o el Marroc i pressionant les empreses de roba ja sigui a través de les xarxes socials, la recollida de signatures de protesta online, sumant-nos a accions de carrer convocades per diferents organitzacions o a través de les Accions Urgents de la Campanya Roba Neta. També de manera individual, podem dirigir-nos a les empreses per interrogar-les sobre la vigilància dels drets humans en la seva cadena de subministrament o preguntar com s’asseguren que els preus que paguen als seus proveïdors permeten pagar salaris dignes a les persones treballadores que confeccionen la seva roba. D’aquesta manera, a poc a poc, l’interès de les persones consumidores va calant.

Afortunadament, no només som consumidores, també som ciutadanes que podem exigir un marc normatiu internacional que vigili i sancioni els incompliments dels drets humans per part de les empreses transnacionals i que els nostres governs adoptin mecanismes legislatius que acabin amb la impunitat i facin a les transnacionals jurídicament responsables de les seves actuacions més enllà de les seves fronteres.

Finalment, també com a persones treballadores podem solidaritzar-nos amb les lluites del Sud i fer que la defensa dels drets laborals sigui global.

Més informació sobre la campanya Roba Neta a www.ropalimpia.org, www.robaneta.org i http://www.cleanclothescampaign.org

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s