“Les dones són les més explotades a l’Índia, per això l’organització en cooperatives evita aquesta explotació”

Hereves de les cooperatives autogestionades que impulsava Gandhi, actualment existeixen unes 50 organitzacions de comerç just a l’Índia en les què treballen uns 80.000 artesans i artesanes,  segons dades del Fòrum del Comerç Just. Totes aquestes persones reben un salari just que els hi permet portar una vida digna.

Johnny JosephCreative Handicrafts (CH) és una d’aquestes cooperatives, una associació de dones de Mumbai que produeixen roba i complements en condicions de comerç just que Oxfam Intermón, entre d’altres organitzacions, comercialitza a les seves botigues des de fa més de 20 anys. A dia d’avui, més de quatre-centes dones viuen del seu treball ens explica Johnny Joseph, director de la cooperativa.

¿Quina és la historia de Creative Handicrafts?

Creative_-handicraftLa història comença a partir d’una espurna, l’espurna d’una idea de la Germana Isabel Martín, una missionera espanyola. És aquesta espurna que va ajudar a revifar les flames de la vida de les famílies de les petites comunitats en els suburbis de Cuevas Mahakali a Mumbai a l’ Índia.

L’any 1984 Sor Isabel Martín va arribar a Mumbai amb la intenció de treballar per a les persones de les comunitats marginals, especialment les dones; allà es va unir a Jeevan Nirvaha Niketan i així va conèixer la dura realitat de les comunitats marginals i on hi va viure durant una dècada.  Durant aquest temps va presenciar moltes situacions d’abús envers les dones per part dels seus marits, sovint amb problemes d’alcoholisme.

El següent pas va ser començar a produir peces de vestir, amb dues dones i Sor Isabel. Va ser una època dura perquè el mercat es va inundar de roba a un preu molt competitiu que dificultava la viabilitat del projecte.

Sor Isabel tenia els coneixements necessaris sobre el disseny i la creació de peluixos i altres artesanies i d’aquesta manera van poder encetar una nova línia de negoci. En només sis mesos es constituïa la primera societat cooperativa, el 1984. En pocs anys el nombre de dones cooperativistes va augmentar de forma impressionant. Deu anys després, l’organització va ser rebatejada com Autoocupació Cooperativa de Dones de CH.

Des d’aleshores, l’organització va créixer a passos de gegant però es va adonar que no podia seguir centrada en el programa de Desenvolupament Econòmic, treballant sobretot amb dones, sinó que calia una perspectiva global. Així CH va començar a treballar en els camps de l’educació primària, la salut, el  patrocini per a l’educació dels nens, l’estalvi i els grups de crèdit per a dones, l’educació d’adults, etc.

Avui dia l’organització està orgullosa d’aquesta espurna de fa 30 anys que encara alimenta la flama en moltes cuines d’slums o barris marginals.

I els objectius? de la cooperativa?

Els objectius són: organitzar comunitats per tal que siguin sostenibles, autònomes i independents; donar visibilitat i oportunitats a les dones amb escassos recursos per a la iniciativa empresarial i els negocis; fomentar l’autoocupació entre les dones pobres que necessiten feina; capacitar les persones interessades a posar en marxa els seus propis negocis; oferir un suport a persones sense oportunitats; assegurar el suport en la línia de la visió i missió de l’organització.

Com són les persones que treballen a Creative Handicrafts?

CH treballa amb dones sense qualificació i desafavorides.

Per què una cooperativa de dones?

Les dones són les més explotades a l’Índia. Les treballadores s’organitzen en cooperatives després de la seva formació i així es divideixen els beneficis entre elles. També s’ajuden mútuament.

Quin tipus de productes produeix CH?

Majoritàriament productes tèxtils, peces de vestir, roba de casa i accessoris.

On es comercialitzen?

CH té compradors de comerç just i que no ho són. Per anomenar alguns: Mata traders US, CTM Italy, Bibico Spain, Monoprix France, People Tree UK, Traidcraft UK, etc.

Què és per a tu la moda? Creus que és una industria que esclavitza?

Sí que hi ha elements d’explotació en la indústria tèxtil, però òbviament no tota la indústria és així. Es pot millorar però cal que els clients i les clientes estiguin disposades a pagar més per cada peça de vestir.

Què li demanaries als consumidors i consumidores del nostre país?

Compra just i només comerç just…. No et deixis portar pels descomptes en els productes … Els clients i clientes haurien de pensar-s’ho dues vegades abans de comprar un producte tèxtil a preu molt barat, haurien de pensar en el procés de producció des de la sembra de cotó a la venda. Si alguna cosa es ven barata, hi ha algú que està sent explotat en la cadena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s