La banca al descobert (2/2)

Finançament d’empreses d’armes per part de BBVA

Dies enrere us presentàvem alguns del motius que ens fan entendre la mala reputacióalguns del motius que ens fan entendre la mala reputació que actualment té la banca entre la població. Avui continuem ampliant aquesta llarga llista.

La gran estafa de les Preferents

Amb l’arribada de la crisi, la banca necessitava recursos per ampliar capital, i va optar per enredar milers de  persones estalviadores humils perquè dipositessin els seus estalvis de tota la vida en participacions preferents, un producte borsari d’alt risc i complex, no apte per a persones financerament inexpertes. D’un dia per l’altre i sense saber-ho, es van convertir en accionistes del banc, i no només no podien retirar els seus estalvis sinó que havien estat invertits en el mercat de valors sense cap mena de garantia en cas que l’entitat fes fallida.

Amb aquesta gran estafa, els bancs van aconseguir fins 14.000 milions d’euros. Es calcula que el frau i l’abús ha afectat 856.388 persones, algunes d’elles de més de 90 anys.

Targetes Black

Gràcies a l’acció dels grups de ciutadans 15mpaRato i Xnet una sèrie de correus del president del consell d’administració de Caja Madrid, Miguel Blesa, van veure la llum i van destapar l’escàndol de les Targetes Black o opaques. L’ex-president de Bankia, Rodrigo Rato, l’ex-president de l’antiga Caja Madrid, Miguel Blesa i 63 directius més, de la direcció i del consell d’administració de Caja Madrid (posteriorment integrada a Bankia), van gastar entre el 2003 i el 2012, fins a 15 milions d’euros en despeses personals que no van declarar a Hisenda. Entre els imputats del cas Bankia es troben partits polítics, sindicats majoritaris i d’altres institucions com ara el PP, PSOE, IU, CCOO, UGT, la patronal i moltes més institucions. Les targetes opaques han estat part de l’espoli de l’entitat que la va portar a la fallida i al rescat amb diners públics.

Banca armada

Segons últim informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau Los bancos que invierten en armas (2016), 72 entitats bancàries espanyoles i estrangeres, conformen la Banca Armada. Entre 2011 i 2016 la Banca Armada ha destinat un total de 80.000 milions d’euros al finançament del sector armamentista. A nivell estatal, BBVA i Banco Santander encapçalen la llista de la Banca Armada Espanyola, amb una inversió de 4.264 milions d’euros. Bankia, entitat que es va beneficiar del rescat bancari, ocupa el sisè lloc de la classificació amb una inversió de més de 1.800 milions d’euros.

Algunes de les empreses finançades fabricaven armes com ara mines anti-persona i bombes de dispersió, tot i que ara està prohibit per llei. Ara fabriquen altres armes que són venudes a països que vulneren els drets humans, el Iemen o Síria.

Els grans banquers cobren fins a 370 vegades més que les persones treballadores

Els presidents dels bancs Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Banc Sabadell i Banco Popular es van embutxacar la gens menyspreable xifra de 22,6 milions d’euros el 2016. La retribució mitjana va arribar als 3,7 milions d’euros, que equivaldria a 140 vegades el salari mitjà espanyol.

Aquest repertori de fraus i injustícies comesos al llarg dels anys són només un reflex d’algunes les desigualtats que genera el sistema capitalista. Des de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica lluitem per promoure un sistema econòmic i social més just, apostant per alternatives de l’economia solidària, com ara la Banca Ètica, que ens garanteixin els principis de cooperació i sostenibilitat i vetllin pel respecte dels Drets Humans.

Per això, el 13 de maig et convidem a sumar-te a la “Ruta guiada pels horrors del comerç internacional”: un recorregut amb 4 parades a Passeig de Gràcia (Barcelona) que pretén desemmascarar algunes de les injustícies que les grans empreses estan duent a terme amb total impunitat. La primera parada, serà la banca: t’hi esperem!

Sílvia Martínez Balibrea

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s