L’amarga realitat del cafè

Recol·lector

El cafè és el segon producte bàsic que més es comercialitza. El primer és el petroli. Cada dia se’n beuen milions de tasses de cafè a tot el món, però ens hem parat a pensar d’on prové aquest cafè? Quin procés han seguit els seus grans des que són collits fins arribar a les nostres mans en forma d’infusió revitalitzant?

Davant d’un producte tan consumit, és lògic pensar que el negoci del cafè mou grans sumes de diners, de fet es calcula que la comercialització de cafè mou cada any 52.000 milions d’euros. Però una vegada més, ens trobem amb què només cinc grans empreses es reparteixen el pastís. Tan sols el 10% d’aquest pastís arriba a les persones que es dediquen a la seva producció. La resta queda en mans dels intermediaris.

El Brasil, el cafè i l’esclavitud

Brasil és el més gran productor de cafè del món amb gairebé la tercera part del mercat global al seu poder. Els seus cafetars abasteixen les produccions de grans multinacionals, com Nestlé i Jacobs Douwe Egberts –les marques de les quals inclouen Nespresso, Nescafé, Dolce Gusto,Coffe-Mate i Senseo- que controlen el 40% de les vendes mundials de cafè. Malauradament, l’esclavitud és un problema endèmic al Brasil que es va iniciar en l’època del colonialisme i, tot i que es va abolir el 1888 gràcies a la Ley Áurea, casos recents d’explotació i vulneració dels drets humans a les seves plantacions, fan creure que no estem tan lluny de les pràctiques de finals del segle XIX.

L’Esclavitud del segle XXI

Diversos informes recents, com el del centre d’investigació independent DanWatch, Cafè Amarg, o el del portat a terme per la Catholic Relief Services en col·laboració amb la ONG Repórter Brasil, delaten que les persones que treballen als cafetars sovint són sotmeses a treballs forçats i condicions d’esclavitud. Moltes, són obligades a treballar per saldar els seus deutes sense obtenir cap remuneració; d’altres aconsegueixen salaris tan baixos que no els permeten cobrir les necessitats bàsiques. Poden arribar a guanyar uns dos dòlars per cada sac de 160 litres de cafè, el que suposa només el 2% del preu de venda final. Han de suportar jornades laborals de més d’onze hores exposant-se diàriament a pesticides perjudicials per la salut i malviuen en barracons dormint a terra, sense bany ni accés a l’aigua potable.

La dada més trista és que moltes d’elles són infants. De fet, el treball infantil és un fenomen molt generalitzat al cultiu del cafè. S’estima que la mà d’obra infantil representa el 10% del treball de les plantacions de cafè. El nombre d’infants augmenta amb l’arribada de la temporada de recol·lecció. És llavors quan han de suportar les condicions laborals més dures amb jornades de fins a 12 hores amb remuneracions inexistents o irrisòries.

Nestlé i Jacobs Douwe Egberts, còmplices

En resposta a les evidències presentades pels informes, les dues grans multinacionals han admès ser còmplices, ja que eren conscients de les situacions d’esclavitud que es donaven a algunes de les plantacions que els subministren. Tot i així, no han fet res per aturar-les.

Malgrat que el Brasil va ser el primer país del món en reconèixer l’existència del treball esclau el 1995, i l’article 149 del codi penal el considera un crim, al llarg dels darrers 20 any, uns 50.000 esclaus han estat alliberats. L’absoluta impunitat de les grans empreses i les persones propietàries de les plantacions, a causa de les pressions econòmiques a les autoritats d’aquestes regions, i el fet que bona part de la classe política brasilera estigui lligada al sector agrari i ramader, on es donen la major part de casos d’utilització de mà d’obra esclava, fa que actualment l’abolició d’esclavitud a aquestes àrees sigui gairebé una utopia.

Malauradament, el Brasil no és un excepció. A d’altres països com Panamà, Honduras, Guatemala o Nicaragua es destapen cada any casos semblants.

Com a consumidores, tenim el poder de lluitar contra aquestes situacions d’injustícia optant per alternatives de comerç just que assegurin a les persones treballadores unes condicions laborals i uns salaris dignes, vetllin per la supressió de la mà d’obra infantil i siguin respectuoses amb el medi ambient. Uneix-te a la “Ruta guiada pels horrors del comerç internacional” del proper 13 de maig, una ruta amb quatre parades on desemmascararem algunes de les injustícies que les grans empreses cometen amb total impunitat. T’hi esperem!

Sílvia Martínez Balibrea

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s