Entrevista a Sergi Corbalán (Fair Trade Advocacy Office)

«El compromís municipal amb la compra pública justa suposaria una bona pràctica per a la ciutadania»

Sergi Corbalán (1) (1)

Entrevistem el director de la Fair Trade Advocacy Office (FTAO), una oficina d’incidència política comuna del moviment del comerç just que es va crear a Brussel·les l’any 2004 amb l’objectiu de promoure polítiques públiques a nivell europeu per canviar les regles i pràctiques del comerç internacional. Hi estan representades Oxfam Intermón, Alternativa 3 i SETEM Catalunya a través de la Coordinadora Estatal de Comerç Just. És una iniciativa conjunta de l’Organització Mundial de Comerç Just i Fairtrade International, les dues grans xarxes globals de comerç just.

  • Sergi Corbalan participa a l’Acte Central de la campanya el dijous 10 de maig a les 11 h a Plaça Sant Jaume.

 

Quin plantejament defensa la Fair Trade Advocacy Office sobre el comerç just?

Busquem que els principis del comerç just (preus justos, apoderament dels productors, igualtat de gènere) s´apliquin a tots els intercanvis comercials. El comerç just demostra que es pot entendre una comercialització basada en la solidaritat, els drets humans, una remuneració digna i la protecció del medi ambient. Això està en clara oposició al model econòmic dominant basat en la competició entre països i persones, que sempre acaba resultant en condicions de vida precàries pels productors i la degradació del medi ambient. Ens fan creure com a persones consumidores que comprar a preus baixos és una ganga, però ens amaguen que el preu, a la llarga, el paga la ciutadania, en forma de degradació mediambiental, falta d´oportunitats laborals interessants per la pagesia, etc.

Què fa la FTAO a la pràctica?

La nostra organització serveix d´espai d’interacció entre les diferents xarxes de comerç just, per tal de facilitar la creació de campanyes i projectes comuns. També connectem el nostre moviment amb les institucions de la Unió Europea, és a dir, que fem de “lobby” per una bona causa.

Per exemple, actualment estem liderant una campanya perquè la Unió Europea adopti una llei marc contra les Pràctiques Comercials Injustes Deslleials en la cadena alimentària, és a dir, totes aquestes pràctiques que sovint acaben tenint impacte en les condicions de treball. Els supermercats i les grans empreses treballen de forma transfronterera, i cal una legislació marc europea per evitar que es puguin aprofitar de països amb protecció més feble o inexistent contra aquestes pràctiques.

Treballeu també amb la banca ètica?

Defensem la banca ètica, compartim informació i comunicació quan és possible i formes de treballar i objectius amb la Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa (FEBEA). L’any 2015 vam redactar junts un document amb recomanacions polítiques conjuntes per promoure el Comerç Just, les Inversions Responsables i les Finances Ètiques. Abans de les eleccions al Parlament Europeu de mitjans de 2019, tenim també previst desenvolupar recomanacions polítiques conjuntes amb la Xarxa Europea d´Economia Social i Solidària (RIPESS-Europa).

Quin obstacles us heu trobat en la vostra tasca d´incidència política?

Ens trobem moltes vegades amb empreses, grups de pressió i representants polítics que fan incidència  (amb més recursos que els que nosaltres tenim) per perpetuar un model econòmic i de relacions comercials on tot està supeditat a la competència entre països i persones, és a dir, a aconseguir preus baixos a tota costa. El professor d´economia americà Josef Stiglitz qualifica de “fonamentalisme de mercat”. Un exemple concret és una gran empresa de cafè que va portar als tribunals a vàries administracions públiques municipals i regionals de Bèlgica i dels Països Baixos entre 2005 i 2010 per haver introduït als plecs de contractació pública el foment del cafè de comerç just i ecològic. Els “fonamentalistes de mercat” deien que introduir aquests criteris era anar contra les regles de la competència ja que això privilegiava, injustament segons afirmaven, les empreses que estaven certificades amb els segells de comerç just i ecològic. Aquesta empresa va acabar perdent cada cas que va presentar. Això va arribar fins el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va dictaminar que introduir criteris de comerç just i ecològics és completament legal. Un parell d´anys més tard, el 2014, la nova Directiva Europea de Compra Pública va confirmar allò que el Tribunal havia dit. La ironia del cas és que la mateixa empresa ara ofereix cafè de comerç just i ecològic a les administracions públiques. Una victòria!

A més, els “fonamentalistes de mercat” s´oposen a incrementar els salaris de les treballadores però no diuen res sobre les desigualtats de les remuneracions dels grans executius. Un informe d´Oxfam Intermón de gener de 2018 documenta que els directors generals de qualsevol de les cinc principals marques de moda del món guanyen en tant sols quatre dies el mateix que una treballadora del sector tèxtil de Bangla Desh durant tota la seva vida.

Quin compromís amb el comerç just i la banca ètica s’hauria de demanar  a les administracions públiques?

Les administracions públiques tenen un paper molt important. La compra pública representa a Europa el 16% del Producte Interior Brut, segons la Comissió Europea. És a dir, que la compra pública pot ser una fantàstica palanca per incentivar que el mercat proposi productes i serveis amb criteris de sostenibilitat.

Es per això que estem intentant convèncer a eurodiputats i responsables de la Comissió Europea i dels Estats Membres perquè els objectius de desenvolupament sostenible (Agenda 2030) es tradueixin en compromisos concrets de la Comissió Europea. Que d’aquí a l´any 2030, tota la compra pública feta per qualsevol administració pública amb fons provinents principalment de la Comissió Europea sigui compra sostenible, responsable i justa. Creiem que seria lògic que els fons europeus serveixin per incentivar el desenvolupament sostenible, el progrés social, la protecció i millora del medi ambient, objectius reconeguts pels Tractats de la Unió Europea.

La mateixa lògica la podríem aplicar a les administracions estatals, regionals i municipals arreu d’Europa. Per què no es signa un compromís d’àmbit municipal d’aquí al 2030, data en què s’haurien d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible?

Quin seria el repte a nivell municipal?

Un compromís visible en l’àmbit municipal amb la compra pública justa i responsable, suposaria no només una bona pràctica per a la ciutadania, que m’emmiralla en els poders públics, sinó també per la resta d’administracions públiques perquè es podria estendre la bona pràctica com una taca d’oli.

Aquest 2018 hi ha dues oportunitats clares de compartir bones pràctiques en compra pública justa a nivell europea i internacional. El 27 de juny a Brussel·les la Comissió Europea atorgarà per primer cop el premi a la “Ciutat Europea pel Comerç Just i Ètic”, on es premiaran bones pràctiques a nivell municipal. El mes d´octubre, tindrà lloc a Madrid la Conferència Anual de la Campanya Internacional de Ciutats pel Comerç Just, de la que formen part més de 2000 municipis arreu del món. Us hi esperem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s