5 exemples d’impuls de les finances ètiques des de l’administració pública

Money and plant.

La crisi econòmica que ha assolat el país durant els últims anys, ha destapat les males pràctiques comeses per la banca tradicional: rescats bancaris, desnonaments, clàusules terra, paradisos fiscals, inversió en armes, l’estafa de les preferents o les targetes black, en són només alguns exemples. Aquest fet ha propiciat el descontentament de la població cap als grans bancs, beneficiant així el creixement de la banca ètica no només a nivell individual sinó també a nivell d’organitzacions, entitats, empreses i administracions públiques. Es tracta d’una alternativa real a l’oligopoli dels bancs convencionals, un nou model bancari més transparent, que basa els seus serveis en els principis de l’economia social i solidària.

La trajectòria que han anat seguint les finances ètiques en els darrers anys, ha estat molt positiva. Segons l’últim informe publicat per FETS-Finançament Ètic i Solidari, Baròmetre de les finances ètiques 2016, l’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s’ha incrementat un 12,29% sobre l’any anterior, arribant als 2 bilions d’euros, i gairebé s’ha multiplicat per 15 en els últims 10 anys. La xifra de préstecs realitzats també s’incrementa fins un 18,58% en l’últim any i s’ha multiplicat per 6 durant els últims 10 anys. Aquesta dada contrasta amb l’estancament que presenten les xifres d’evolució dels préstecs concedits per part de la banca convencional i demostra que la banca ètica segueix apostant pel compromís amb els seus clients i els seus projectes.

Per últim, només en un any el nombre de clients de les finances ètiques s’ha incrementat gairebé un 10%, arribant ja als 236.000.

Tot i aquestes dades esperançadores, encara hi ha molta gent que desconeix l’existència d’alternatives a la banca convencional i d’altres que, tot i conèixer-les, encara hi desconfien. És prioritari doncs, exigir polítiques públiques que promocionin i donin suport a les finances ètiques, per fer-les més visibles i extensives a la resta de la societat.

Com poden col·laborar les administracions públiques amb la promoció de les finances ètiques?

Les institucions públiques, com en el cas del Comerç Just, tenen un paper clau en la promoció de les finances ètiques i han d’implicar-se activament. Les iniciatives per impulsar la banca ètica, són diverses i, si bé és cert que la major part són impulsades a nivell municipal, poc a poc es van obrint a institucions de més rellevància. D’una banda, poden donar suport polític mitjançant declaracions institucionals o fins i tot redactant lleis que reconeguin les finances ètiques i el seu compromís amb elles. D’altra banda, tot i els obstacles existents de caràcter tècnic i jurídic que dificulten la incorporació de les finances ètiques a les nostres institucions, han de donar exemple col·laborant-hi activament, fent-se sòcies, obrint dipòsits d’estalvi o sol·licitant finançament de projectes d’àmbit social i mediambiental. Per últim, una altra forma de col·laboració és mitjançant el suport a diverses entitats i ONG, i l’impuls de projectes i campanyes que apropin les finances ètiques a la ciutadania.

Aquestes són només algunes de les iniciatives que s’han anat posant en pràctica durant els últims anys. Veiem alguns exemples pràctics, en l’àmbit local i també europeu.

  1. Parlament Basc, 2010: proposta de recolzament i impuls públic a la Banca Ètica

En plena situació de crisi, la cambra basca va presentar una proposta de recolzament i impuls públic a la banca ètica, aprovada per gairebé tots els grups polítics (el PP es va abstenir). En ella, també demanaven al Govern Basc i la resta d’administracions públiques basques que estudiessin, juntament amb les entitats de banca ètica, fórmules de crèdit per tal de finançar i recolzar organitzacions que treballen amb col·lectius vulnerables. El Parlament també va sol·licitar el recolzament a la consolidació de la banca ètica a Euskadi, recomanant l’establiment de dipòsits, així com la utilització dels serveis financers d’aquesta banca alternativa.

  1. Senat italià, 2016: la Llei de Pressupostos

El novembre de 2016, el Senat italià va incloure el reconeixement de les finances ètiques a la Llei de Pressupostos amb el recolzament de totes les forces polítiques. Entre les mesures incloses al text, no només s’inclouen desgravacions fiscals sinó que a més, es defineixen amb detall els principis en què ha de basar-se la banca ètica. Aquest és sens dubte, un pas històric en el reconeixement legislatiu de les finances ètiques, ja que és la primera vegada a Europa que s’aprova una iniciativa d’impuls de les finances ètiques per part d’una entitat de rellevància com és el Senat.

  1. Ajuntament de Barcelona, 2016: apropament pas a pas a les finances ètiques

La trajectòria de col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona amb les finances ètiques avança pas a pas. Les accions d’aproximació i suport a les finances ètiques es van iniciar el 2015, amb la creació del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, òrgan de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona. A partir d’aquí, es va elaborar el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019 que inclou entre les diferents línies de treball, l’apropament a les finances ètiques, tant a la ciutadania com a l’àmbit de l’ESS, així com l’establiment d’un marc de col·laboració entre les finances ètiques i l’Ajuntament de Barcelona.

Així, el 2016 l’ajuntament va obrir un compte amb Triodos i Fiare Banca Ètica, a més d’adherir-se com a soci a Fiare Banca Ètica. També es van incloure criteris socials en la contractació del deute, fet que va permetre per primera vegada, l’entrada d’entitats de banca ètica. Tot i així, l’aportació de la banca ètica al finançament de la institució, tan sols va ser del 8% dels 156 milions totals que necessitava.

Durant el 2016, l’Ajuntament també va posar en marxa algunes accions de promoció i difusió dels valors de la banca ètica entre la ciutadania, com ara la Jornada Internacional Fem Banca amb Valors, organitzada juntament amb la Global Alliance for Banking on Values (GABV). La jornada va ser un espai de trobada d’entitats bancàries i de l’economia social i solidària, petites i mitjanes empreses i representants de les administracions públiques, per compartir reflexions i experiències d’èxit de col·laboració amb les finances ètiques.

Enguany, l’ajuntament de lca capital catalana ha signat dos convenis de col·laboració amb dues entitats de finances ètiques -Coop57 i Fiare Banca Ètica per tal de crear un Fons de Crèdit Municipal de dos milions d’euros, que faciliti l’accés al fiançament a empreses i entitats d’ESS.

  1. Ajuntament de Madrid, 2017: conveni de col·laboració amb banca ètica.

El març de l’any passat, l’Ajuntament de Madrid i algunes entitats de finances ètiques, van signar un conveni de col·laboració per tal de facilitar l’accés a finançament a les entitats d’economia social de la ciutat. L’acord establia millores en les condicions de finançament, que facilitaven que les entitats poguessin portar a terme els seus projectes socials, sense necessitat de veure’s endeutades. Amb aquest acord, l’Ajuntament feia una aposta pel foment i promoció de l’economia social i solidària de la ciutat, que ha continuat en el temps, ja que enguany han tornat a subscriure un conveni de col·laboració similar, en aquest cas només amb Fiare Banca Ètica.

  1. Parlament Europeu, 2017: compromís perquè la UE potenciï la banca ètica

El 8 de novembre de 2017, durant la trobada Finances ètiques i sostenibles pel futur d’Europa, el Parlament i la Comissió Europea es van comprometre a recolzar les empreses i entitats socials amb projectes ambientals i socials, facilitant-los l’accés al crèdit. També es va instar els països de la UE que apostin per la banca ètica com a font de finançament d’aquest tipus de projectes, afavorint així el creixement de l’economia social i solidària.

Aquests són només alguns exemples de bones pràctiques que les administracions públiques han anat adoptant al llarg dels anys, però encara queda molt camí per recórrer.

És per això que en aquesta nova edició de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica, volem encoratjar les administracions públiques a sumar-se a la “Revolució de les butxaques públiques”, incorporant criteris socials en la contractació pública i polítiques que afavoreixin el creixement i la consolidació del comerç just i la banca ètica.
Revolucionem les butxaques públiques!

Sílvia Martínez Balibrea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s