CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE LA CONFLUÈNCIA DEL MOVIMENT DEL COMERÇ JUST DINS DE LA PROGRAMACIÓ DEL FSMET 2020 DE JUNY

Del 25 de juny a l’1 de juliol de 2020 s’ha desenvolupat el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, aquest any en format virtual, ja que s’ha hagut d’adaptar a les mesures sanitàries recomanades arrel de la crisi provocada per la COVID-19. 

El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores és el procés de confluència dels diferents moviments de l’economia alternativa, els que anomenem economies transformadores a un nivell local i internacional. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

En aquest context, abans de l’inici del Fòrum real, la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques (LaCoordi), la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) i la Fair Trade Advocacy (FTAO) van prendre la iniciativa d’acollir una trobada de confluència del moviment del Comerç Just Mundial amb l’objectiu de compartir propostes d’activitats pròpies per als espais de diàleg del FSMET 2020. En aquesta reunió en línia, on hi van assistir també Oxfam Intermon, Alternativa3 i Artisans du monde, es va decidir participar i proposar activitats en el marc del FSMET 2020 com a confluència del moviment del Comerç Just

Després d’aquesta primera crida, es va organitzar una trobada de la Confluència del moviment del Comerç Just el divendres 26 de juny a les 15h dins de la programació oficial del FSMET 2020, la qual plantejava afrontar reptes actuals i futurs del moviment, elaborar una proposta conjunta i una agenda en comú amb altres moviments socials de cara a la segona part del FSMET que tindrà lloc a l’octubre de 2020. 

A la presentació d’aquesta trobada hi van participar un total de 85 participants. A la primera part, van fer breus presentacions els següents ponents: l’Anna Canning (USA) de la Fair World Project (USA), l’Andrea Fütterer (Germany) Presidenta del Forum Fairer Handel, l’Álvaro Goicoechea (Spain) Director de la Fairtrade Ibèrica, l’Erinch Sahan el Cap Executiu de la World Fair Trade Organization, el Miguel Angel Munguía (Mexico) President del CLAC (Latin America, Caribbean), la Mathilde Brochard del Commerce Equitable France, la Roopa Mehta (India) Presidenta del World Fair Trade Organization i la Lise Trégloze (França) d’Artisans du Monde. Després d’aquestes presentacions es va encetar un debat al voltant dels principals reptes del moviment del Comerç Just presents i futurs entorn a: 

  • El poder (dels governs): qui decideix què i qui governa el món.
  • El coneixement (educació i sensibilització)
  • L’economia i les finances: quins han de ser els objectius del moviment i quins canvis són necessaris implementar.
  • El medi ambient i la crisi ecològica: què podem fer com a moviment per formar part de la solució?

A continuació, exposem un resum de les conclusions generals d’aquesta trobada que es construeixen fruit del debat entorn aquests quatre eixos.

EL PODER

S’ha identificat com un possible risc el fet que hi ha una tendència a fer polítiques amb un enfocament local o regional, però falta tenir en consideració les conseqüències que tenen a nivell global. S’han de promoure polítiques amb una visió global, que proporcionin xarxes de seguretat que responguin a les necessitats i vulnerabilitat de les persones treballadores i productores, i que responguin a la creixent desigualtat arreu del món. Cal promocionar un consum que integri criteris de Comerç Just i que potenciï també el foment de la biodiversitat, l’agroecologia i la sobirania alimentaria.

S’ha de continuar demostrant amb proves que el Comerç Just funciona fent una anàlisi de l’impacte que té a tots nivells i difonent els seus principis.

El moment conjuntural post-crisi actual està demostrant la fragilitat del sistema capitalista i és una oportunitat per a promoure un canvi cap a un altre sistema econòmic i fomentar les seves alternatives. Durant la crisi agrícola a França, es van forjar aliances amb altres moviments per replantejar com hauria de ser el sistema agrícola futur, molt influenciat pels criteris del Comerç Just.

Pel que fa a la vulneració de DDHH hem de parlar de manera positiva sobre drets concrets tenint present qui pateix les conseqüències, no responsabilitzar només als productors i les productores, sinó a les empreses. El Comerç Just pot ser un bon exemple per promocionar la compra pública ètica a nivell local que garanteixi el compliment dels DDHH a tota la cadena de subministrament.

Molts països tenen plans de recuperació post-pandèmia que ens poden servir de referent i que és interessant compartir i analitzar per crear aliances i propostes. Hem de tenir una veu forta i unida fomentant la dimensió nord/sud i compartir els aprenentatges, les experteses i les anàlisis extretes del Comerç Just amb les estructures de poder, el sector del consum responsable, el sector ambientalista i la societat civil.

Les campanyes de sensibilització sobre el Comerç Just són una manera d’arribar al gran públic, també són important les connexions amb les campanyes d’altres moviments o ONGs, que són expertes en el seu tema i comparteixen els mateixos principis.

 

EL CONEIXEMENT

A nivell de coneixement, sovint es generen confusions sobre què entenem per educació (comunicació, sensibilització, mobilització, etc.) i quin és el nostre objectiu. Pel que fa al públic a qui volem dirigir-nos és important detectar que hi ha una bretxa generacional: necessitem arribar al públic més jove! Es tracta d’un públic que sí està conscienciat sobre el canvi climàtic i és interessant arribar-hi des de la connexió entre el planeta i les persones des d’on treballa el Comerç Just.

Sobre els resultats de l’impacte de les nostres activitats entorn l’educació, cal fer una avaluació més concreta, no només sobre l’impacte que tenen els productors, sinó sobre els canvis de mentalitat, de participació, de consum…

Com hem pogut veure a França a través dels seus informes d’anàlisi d’impacte, hi ha una relació directa entre la creació de coneixement, l’augment de la sensibilització de la població i el creixement del consum responsable.

Cada vegada els consumidors/es i les empreses són més responsables i conscients. Com a moviment del Comerç Just hem de demostrar que som l’alternativa que existeix, que és viable i justa, que tenim una veu global (nord/sud) on hi tenen un gran pes les persones productores.

És important establir agendes per al debat i impulsar canvis de polítiques de comportament. Mostrar que treballem per implantar un model econòmic que posa el planeta i les persones al centre, una economia per la vida!

Per aconseguir-ho és bàsic buscar aliances amb l’educació popular, amb les universitats i generar anàlisis d’impacte conjuntament.

Gràcies al posicionament del Comerç Just, podem aprofitar per crear aliances entre l’educació per al desenvolupament sostenible i l’Economia Social i Solidària i altres moviments socials. Ens plantegem organitzar un taller sobre educació dins de les economies transformadores de cara a la segona part del FSMET de l’octubre.

 

L’ECONOMIA I FINANCES

Pel que fa a l’economia i les finances, urgeix una reflexió sobre l’impacte que tenen les multinacionals a tots nivells (Greenwashing, Fairwashing), i reflexionar sobre com ha influït el colonialisme en alguns productes com la xocolata o el cafè i com ho afrontem com a moviment.

Poder caminar cap a la garantia d’uns salaris dignes per als productors i les productores i afrontar l’impacte que això té sobre el preu final, és una de les principals fites que tenim: pensar en què significa preu “alt” i qui pateix les conseqüències del preu “baix”, parlar de DDHH i del problema que genera un sistema amb un mercat tant competitiu.  

És necessari que les empreses i cooperatives de Comerç Just tinguin accés a fonts de finançament i a pressupostos de cooperació per al desenvolupament sostenible.

Proposem crear aliances amb grups locals d’ecologia, d’agricultura a petita escala, amb universitats i amb moviments socials com el moviment “True cost Accounting externalities” i, plegades, treballar per posar tots aquests punts a l’agenda pública i així aconseguir la gran transformació de l’economia que és urgent i necessària.

 

LA NATURALESA 

El canvi climàtic afecta directament a les persones productores (i especialment a la producció del cafè, la mel, etc.). Hem de treballar conjuntament amb els moviments que lluiten per aturar-lo i construir alternatives contra els macro-projectes de mineria, de desforestació per fer agricultura intensiva, contra els acords comercials internacionals (Mercosur)… els quals potencien el canvi climàtic i són una amenaça per al planeta, amb conseqüències com l’augment de superfície dedicada als agro-negocis, la desertificació, la pèrdua de biodiversitat…

Una manera de lluitar-hi és fomentar el procés productiu agroecològic, que prioritza el respecte a la terra i la naturalesa, alçar la veu contra els transgènics, potenciar la creació d’estratègies de resiliència per augmentar la biodiversitat i lluitar per a que hi hagi més reserves naturals. Ja anem per bon camí, ja que molts productors de Comerç Just també son ecològics.

Ens plantegem diversos reptes per fer front al canvi climàtic com influir en la redacció dels “Voluntary National Reviews” (que alguns països preparen per informar sobre les seves contribucions als objectius de desenvolupament sostenible), visibilitzar i difondre casos d’èxit en models orgànics o agroecològics i mostrar la innovació de les empreses de Comerç Just (producció baixa en carboni, circular i justa) per demostrar que un altre model és possible. Aprendre del moviment “Divest/Invest” sobre les energies fòssils ens pots ser molt útil, ja que hi ha temes transversals com el canvi climàtic i el colonialisme que són punts en comú.

Pel que fa al públic a qui dirigir-nos, creiem que és clau garantir el relleu generacional, organitzar tallers d’acroecologia amb joves i amb dones – ja que és un tema transversal-. Les aliances són importants com a moviment internacional que som, ja sigui amb joves, amb moviments agroecològics i/o amb la societat civil (com va passar a Yucatán amb el moviment anti-Monsanto per lluitar contra la soja transgènica)

Per últim, després d’aquest debat al voltant dels reptes presents i futurs que es van plantejar a la trobada de la confluència del moviment de Comerç Just, es va concloure la sessió exposant com es prepararà el moviment per encarar la segona part del FSMET que tindrà lloc a l’octubre de 2020.

En aquesta trobada, el moviment del Comerç Just ha generat una estructura a partir de la qual construir estratègies i línies de treball per continuar enfortint les aliances i teixint noves xarxes que fomentin un canvi econòmic global que posi la vida i el planeta al centre.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s