A molts dels països del Sud els ingressos de milions de famílies depenen de l’exportació de matèries primeres (cotó, cafè, cacau, te…). Però els preus els marquen les multinacionals que dirigeixen i controlen el comerç mundial. El criteri pel qual es regeixen és obtenir el màxim benefici econòmic a curt termini. La creixent marginació de famílies camperoles i petits productors/es, l’explotació laboral, l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació i la pèrdua de la diversitat biològica són algunes de les conseqüències d’aquest funcionament.

El Comerç Just és un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts  que entren en joc quan es produeix un intercanvi.  Té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional, i permet assolir als països del Sud el seu desenvolupament social i econòmic.

PRINCIPIS DEL COMERÇ JUST

1. Creació d’oportunitats per a productores en  desavantatge econòmica.
2. Retribució digna pel treball.
3. Transparència en les relacions comercials i rendició de comptes.
4. Desenvolupament de capacitats per a una independència del productor/a.
5. Eradicació de l’explotació infantil.
6. Beneficis socials per a les comunitats productores.
7. Respecte del medi ambient.
8. Equitat de gènere: es dóna valor i es recompensa el treball de la dona.

UNA ALTERNATIVA POSSIBLE A LA CRISI

La crisi ha posat en evidència la vulnerabilitat de les economies, tant per garantir el creixement sostenible com per reduir la pobresa.  El mercat ha contribuït a aprofundir en les desigualtats socials. La resposta neoliberal a això és simple: augment del lliure comerç, de les privatitzacions i el mercat ja s’autorregularà a través d’un procés de darwinisme social. I és davant aquest context quan sorgeix el Comerç Just com a forma d’entendre el  comerç amb contingut social i polític. 

El moviment de Comerç Just pretén corregir les desigualtats existents en les relacions comercials internacionals i promoure alternatives de consum més respectuoses, basades en la participació de persones i comunitats, en  l’empoderament, la transparència, les qüestions de gènere i la sostenibilitat ecològica.

ALGUNS REPTES PLANTEJATS  

1. Oferir suport a les noves formes d’empoderament del sistema de Comerç Just per part d’organitzacions del sud, amb la creació d’iniciatives de Comerç Just i xarxes regionals als quatre continents.
2. Treballar per aconseguir canvis en les relacions comercials de la UE per tal que no esdevinguin el nou colonialisme del segle XXI, com per exemple a través de consolidar posicionaments polítics en contra dels Tractats de Lliure Comerç (TLC).
3. Aproximar-se a les xarxes d’economia social i solidària per construir un nou model econòmic que abasti altres àmbits: empreses d’inserció, cooperatives de consum, d’habitatge, culturals, de crèdit, de serveis financers, d’assegurances ètiques vinculades a la Banca Ètica, mitjans de comunicació alternatius, xarxes d’intercanvi, horts comunitaris, etc.