Tèxtil i Gènere

Tot allò que l’etiqueta no diu

textil i genere

Fotografia de la Campanya Roba Neta realitzada a una fàbrica tèxtil a Tànger. (Carlos Castro / Fora de Quadre)

A l’estat espanyol, cada persona es gasta al voltant de 437 euros en roba a l’any, però què en sabem de les peces de roba que vestim…?

Les grans marques de moda s’han especialitzat en el disseny i la distribució de productes tèxtils. Per abaratir costos, la confecció es subcontracta a tallers del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc on les treballadores -en la seva majoria dones- cusen les peces per sous miserables durant jornades laborals que s’estenen durant 12, 14 i fins i tot 16 hores diàries en tallers sense les mínimes condicions de seguretat i higiene.

Les etiquetes de la nostra roba ens informen sobre la seva composició, origen, instruccions de rentat … però hi ha moltes coses que no diuen. Només quatre exemples:

  • 21 milions de persones a tot el món treballen en condicions de treball forçós en les diverses formes que adopta l’esclavitud moderna, com la servitud per deutes. El tèxtil i el treball agrícola són els dos sectors en els que aquesta explotació extrema està més generalitzada.
  • Produir uns texans requereix gairebé 7.000 litres d’aigua.
  • Índia, Uzbekistan, Xina, Bangla Desh, Egipte, Tailàndia i el Pakistan són els països en els quals hi ha una major presència de menors al llarg de la cadena de producció del tèxtil.
  • Mort i confecció són un binomi freqüent a causa de les pèssimes condicions dels tallers tèxtils. Un edifici conegut com Rana Plaza, que allotjava quatre fàbriques de roba a Bangla Desh, es va ensorrar el 2013 causant 1.130 morts i més de 1500 ferits.

Una concentració de multinacionals i una diàspora de maquiles

Fotografia de la Campanya Roba Neta realitzada a una fàbrica tèxtil a Tànger. (Carlos Castro / Fora de Quadre)

Fotografia de la Campanya Roba Neta realitzada a una fàbrica tèxtil a Tànger. (Carlos Castro / Fora de Quadre)

El tèxtil és avui en dia, potser, el sector de l’economia global en el que es reprodueix de manera més gràfica l’estructura de producció i comercialització del sistema econòmic capitalista en la seva fase de la globalització. El cotó i altres fibres viatgen als tallers tèxtils del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc, on les treballadores cusen les peces en lamentables condicions laborals, de seguretat i higiene; els amos dels tallers venen les peces a les grans firmes de la moda internacional, que venen els seus exclusius dissenys en els aparadors de París, Madrid o Milà, en una cadena que sovint anteposa una alta rendibilitat econòmica per sobre de qualsevol altra consideració social o mediambiental.

S’ha anat conformant un mercat global en el que sobresurten un grapat de corporacions multinacionals, cada vegada més concentrades, i una diàspora de maquiles, és a dir, tallers ubicats en països en vies de desenvolupament, que aprofiten les avantatges de la mà d’obra barata i que es vinculen a les multinacionals del sector a través de xarxes de subcontractació complexes. La fase de producció es deslocalitza en els països del Sud, sobretot del Sud-est asiàtic, on els baixos sous baten rècords. Bangladesh conserva aquest trist honor amb un salari mínim de 50 euros i això que després del lamentable ensorrament de l’edifici Rana Plaza, on operaven diversos tallers tèxtils, que es va saldar amb 1.130 morts i més de 1.500 ferits, el salari ha augmentat un 77 per cent. Davant les pujades de salaris a Àsia, ara la indústria comença a desplaçar-se a l’Àfrica, a països com Etiòpia i Sud-àfrica. Mentrestant, els gegants de la distribució i la moda com Inditex, GAP i H&M lluiten per fer-se amb nous mercats a través de detallats plans d’expansió internacional.

Per altra banda, el sector tèxtil és un dels més intensius en força de treball. I és, també, un dels més feminitzats: el 80% són dones i la majoria són joves. El tèxtil és un bon exemple de com la globalització ha provocat la feminització de la pobresa (Notz, 2006), com ho demostra que un 70% de les persones en situació de pobresa en el món siguin dones i nenes.

El comerç just: una alternativa!

Ruta de consum responsable #pamApam a Ciutat Vella (Xavi Teis)

Ruta de consum responsable #pamApam a Ciutat Vella (Xavi Teis)

La roba és, segurament, un dels productes al voltant dels que hi ha major consciència social sobre les dures condicions laborals i, també, sobre els excessos de la ideologia del consum, que té la seva màxima expressió en les rebaixes. Són moltes les organitzacions socials que han fet campanya per combatre el treball esclau associat a la moda, com la Campanya Roba Neta a l’estat espanyol i a Catalunya que defensa les condicions laborals de les persones treballadores,  valor que promou el Comerç Just.

 Així doncs, hi ha multitud de resistències globals pel que fa al consum de roba, des de les que se centren en la denúncia fins a les que proposen mesures de boicot, com les campanyes contra Nike o Adidas…La veritat és que, parlant de grans marques, la pràctica totalitat d’elles utilitza estratègies similars , pel que de poc serveix intercanviar el consum d’una per una altra.

Paral·lelament a aquestes campanyes de denúncia, cada vegada han anat sorgit més alternatives al mercat convencional, moltes emmarcades en el paraigües de l’Economia Social i Solidària. Entre elles, destaquem el moviment Slow Fashion (Moda Lenta) sorgit per oposició al concepte de Fast Fashion i que posa l’accent en els aspectes socials i mediambientals sota els quals s’ha elaborat la roba. A  l’estat espanyol existeix des de 2011  la plataforma que pretén introduir els criteris de la sostenibilitat al llarg de tot el cicle del producte.

El Comerç Just destaca entre totes aquestes propostes per ser una de les alternatives més sòlides i amb més trajectòria, tant per la seva visió holística en el conjunt de criteris que defensa que tenen a veure tant amb qüestions socials, econòmiques i mediambientals, com pel rigor en l’aplicació i la transparència dels processos. El Comerç Just promou la justícia social, econòmica i mediambiental i això es concreta en unes pràctiques comercials que garanteixen la justícia en totes les fases de producció i comercialització.

Més informació i Recursos

 

3 responses to “Tèxtil i Gènere

  1. Retroenllaç: Us presentem lema i imatge de la Festa 2015! | Festa del Comerç Just i la Banca Ètica #FestaCJBE·

  2. Retroenllaç: Aquest 2015 porta la Festa al teu municipi! | Festa del Comerç Just i la Banca Ètica #FestaCJBE·

  3. Retroenllaç: Avui, Dia Internacional de la Dona, engeguem la preparació de la XVI Festa del Comerç Just | Festa del Comerç Just i la Banca Ètica #FestaCJBE·

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s